Després de l’espectacle patètic que ens han donat els polítics aquests últims mesos, les eleccions d’aquest diumenge prometen fer el rècord històric de gent que no anirà a votar. I no només per les precaucions pel coronavirus, sinó per cansament i fàstic.
De fet, no votar seria una opció temptadora per enviar-los a tots a la merda i que haguessin de dimitir en bloc, però com s’excusaran amb la pandèmia per justificar l’alta abstenció, tampoc servirà per a res. Ara bé, la pregunta és a qui votar o a qui no votar, perquè es fa difícil decidir quina de les candidatures és més lamentable. La competència és intensa:
Junts
El número u de la llista, en Puigdemont, no podrà ser president. La número dos, la presunta fraccionadora de contractes Borràs, segurament tampoc. Ens queda el número tres, en Canadell, un senyor que es va presentar a la tele amb una màscara bastant ridícula i que creu que Colom era català. Seguim.
ERC
Més enllà de tenir un candidat amb menys carisma que un mitjó del Tàpies, ERC, igual que Junts, és responsable d’una pèssima gestió econòmica i social durant aquesta crisi des del Govern. El canvi em sembla urgent.
PSC
Illa és un candidat potent per entregar aquest canvi. La pregunta és si el canvi representarà una millora significativa en les nostres vides. En les crisis ens tornem conservadors, ens aferrem al que coneixem, en aquest cas, les mans segures d’un ministre de Sanitat en pandèmia. Això no vol dir que la gestió hagi estat bona; jo soc dels que pensa que cap país occidental ha gestionat bé el coronavirus i que els responsables tindrien molts números d’acabar a la presó si no es poguessin emmirallar en un fracàs col·lectiu europeu. Per tant, aquí tenim l’únic canvi possible, però es fa frustrant pensar que pugui ser el millor al que aspirem.
En Comú Podem
Precisament per això, els comuns han fet una bona campanya prometent “el canvi que Catalunya mereix”. El problema és que es limiten a proposar el mateix “escut social” que ja han aplicat des del govern central. Doncs si amb l’economia pels terres i la pobresa disparant-se ens recepten més del mateix, no m’interessa.
Ciutadans
On és la seva candidata, Lorena Roldán?
PP
Ah, aquí, és aquí.
CUP-G
Per què la CUP ha fitxat una cara visible i popular, la Dolors Sabater, si després no li deixa fer campanya i la desautoritza constantment? El rídicul és de vergonya aliena.
PDECat
L’Àngels Chacón sembla del més solvent que ha passat pel Govern últimament. No és tan sòlid el partit amb el que es presenta, la postconvergència.
Vox
L’extrema dreta és l’única que ha sabut connectar emocionalment amb la desesperació econòmica i social de la gent. Això és el que més em fastigueja: com pot ser que amb la situació tan greu que estem vivint els neonazis siguin els únics que denuncien la realitat d’indignació, pobresa, bars i restaurants tancats, amb molts dels seus treballadors dormint al carrer! Està clar que aquest grup violent, que es dedica a donar pallisses als gais mentre els seus dirigents fomenten l’odi dient públicament que ens volen enviar a teràpies de conversió per fer exorcismes amb el “vici”, està a punt de créixer moltíssim en els propers anys propulsat per les creixents desigualtats. Per als musulmans i les persones LGTBI, il·legalitzar aquesta organització que criminalitza col·lectius sencers exactament igual que ho feia Hitler amb els jueus és una qüestió de supervivència.
