Ha estat un Sant Jordi diferent, confinat, potser sí que menys bonic que els altres, no ho sé. Però també molt més especial. No sé si en tornarem a viure un així. Res pot igualar l’encant dels llibres al carrer, les roses, els sentiments, l’amor, el bullici, les casetes, les bosses plenes de diaris, pamflets i regals.
Però amunt i avall, amb els nervis i el temps just per comprar els llibres que volia regalar, no crec recordar haver llegit una sola lletra en les darreres diades. Enguany, no només he tingut el temps per llegir, sinó que per primer cop en molt de temps he tornat a escriure ficció. Així que crec que no podria demanar un Sant Jordi millor. Ah, i el romàntic que és estar-se a casa llegint mentre mires per la finestra?
Només tinc el desig que seguim comprant llibres, que ajudem els nostres llibreters, perquè quan puguem sortir finalment i passegem pel carrer, no ens trobem que no han pogut tornar a pujar la persiana. Seria trist no poder gaudir d’aquells petits moments d’entrar en aquestes botigues màgiques que són les llibreries i revisar les novetats, fullejar algun llibre…
A més, cal seguir llegint, cultivar la ment i aprofitar al màxim aquesta temporada que ens ha tocat viure tancats. Ara tot costa més. Són dies d’horaris incomplerts, disciplina, intents d’organització i productivitat fallits… Però si us agrada llegir, obligueu-vos a fer-ho. La meva millor aspiració quan s’acabi aquest confinament és poder-me haver llegit unes quantes novel·les.
A continuació, hi trobareu deu llibres. Són deu llibres que m’he estat llegint al llarg d’aquest lockdown, o bé que per algun motiu m’han cridat l’atenció i el desig.
- La peste
L’Hélène Rufat, la meva professora d’Estudis de Literatura Francesa, una optativa de la uni, ha canviat el programa d’estudis per poder començar llegint i analitzant aquesta obra de l’escriptor algerí Albert Camus, guanyador del Premi Nobel de Literatura de 1957. És la novel·la de la qual tothom parla i que s’ha posat de moda en aquesta crisi sanitària. Per què? És la crònica d’un doctor que s’enfronta a l’epidèmia d’un bacteri que arrassa la ciutat d’Oran.
- Dones valentes
Hi ha dues reporteres que fan una feina increïble a l’Orient Mitjà que mai no em vull perdre: una és Orla Guerin (BBC) i l’altra, la Txell Feixas. Només escoltar les entrevistes o veure els reportatges de Txell Feixas Torras, corresponsal de TV3 a aquesta regió, ja és tot un luxe. Així que llegir el seu llibre deu ser fascinant, perquè narra les històries de desafiament contra el masclisme de dones àrabs que ha pogut conéixer. Perquè no necessiten que cap europeu les salvi, perquè la Primavera Àrab no s’ha acabat i perquè al món àrab, els feminismes han construït la seva pròpia lluita. I des de l’Occident, ens pertoca callar, escoltar i aprendre.
- Guerra i pau
L’escriptor Eduardo Mendoza va explicar en una conversa emesa en directe l’altre dia amb l’autor britànic John Carlin que està rellegint aquesta gran novel·la. Sovint és considerada la culminació de l’obra literària de Lev Tolstoi, el meu escriptor preferit. Els llibres que m’he llegit del creador rus m’han fet emocionar, pensar i reflexionar, però encara no he tingut l’honor de visitar Guerra i pau. Sí el tinc a casa i és un dels llibres que m’encantaria descobrir cortesia del coronavirus.
- Mona
Si m’heu llegit abans sabeu que m’agrada la literatura llatinoamericana i especialment l’argentina. Per això us recomano Mona, un thriller de Pola Oloixarac. Una jove escriptora peruana arriba a Suècia en el context d’un premi literari. El suspens es construeix entorn l’enigma de qui guanyarà el concurs i les intrigues que l’envolten. Una novel·la d’aventures sexuals i mentals.
- El Decameró
Un altre imprescindible de qualsevol encierro. Aquest llibre, escrit per l’humanista italià Giovani Boccaccio al segle XIV, se situa històricament a la ressaca de la pandèmia medieval de la pesta negra. Un grup d’amics fuig de la plaga i troba refugi en un castell on s’expliquen contes irreverents, molt divertits i crítics amb la societat i l’Església de l’època. Els deu companys de viatge es narren cadascun un conte al llarg de deu dies, cada dia amb una temàtica diferent, de manera que es tracta d’un recull de 100 relats breus. Això sí, prepareu-vos per frases quilomètriques perquè us quedareu sense aire.
- Llengua d’àntrax
Llengua d’àntrax és el millor llibre de poesia en català publicat l’any 2019, segons els Premis Josep M. Llompart de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Si us agrada la poesia, us el recomano, i si no, també, perquè és molt difícil que no us sentiu identificats sentimentalment amb algun dels versos, que giren entorn de l’amor. Si us interessa ampliar, fa poc vaig entrevistar l’autora i amiga Anna Gas Serra en aquest vídeo.
- ¿Por qué me comprasteis un walkie‑talkie si era hijo único?
Les meves germanes m’han imposat que m’he de llegir una novel·la molt peculiar de Santi Balmes, líder i cantautor de la banda Love of a Lesbian. En 400 pàgines hi caben moltes històries. Una és la d’un nen cantant lleig, raret i extraterrestre a qui la discogràfica roba les seves cançons. Una altra: la del nen guapo que posa una cara maca a les cançons robades. Un noi, en realitat, gay i molt lluny del producte comercialitzat pels qui venen la seva imatge. Tot això us ho heu d’imaginar banyat d’un humor absurd molt original i incorrecte contra tot tabú. I la cirereta: les il·lustracions del fantàstic Ricardo Cavolo.
- El codi da Vinci
Poc a dir. Dan Brown no guanyarà un Nobel de Literatura però sí que ens deixarà enganxats als seus misteris plens d’enigmes, suspens, intrigues, símbols i trencaclosques. El codi és el primer d’una sèrie de cinc llibres que desemboca en Origen, novel·la ambientada a Barcelona.
- The Book of Symbols
I seguint amb el fil de la simbologia però canviant de tema: un llibre de Taschen que pot enriquir molt una biblioteca. Il·lustracions, significats i molta història que ens permet desxifrar els jeroglífics de les religions, la màgia, el sol, l’art… per entendre’ls millor.
- Astèrix i Cleopatra
Fa un mes de la mort, per un atac de cor no relacionat amb el coronavirus, d’Albert Uderzo, il·lustrador d’Astèrix i Obèlix. Aquesta emergència sanitària pot ser un bon moment per recordar el seu gran llegat, per rellegir els seus còmics o comprar-ne de nous.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_image/image/66202257/1196735784.jpg.0.jpg)
