Imatge: Getty.
Tik Tok està prohibit a l’Índia per motius de seguretat i privacitat de dades, i els Estats Units han amenaçat amb fer exactament el mateix. El president Donald Trump diu que suprimirà l’app social de viralització de vídeos… a menys que una empresa del seu país —les candidates són Microsoft o Oracle— en compri la filial estatunidenca.
Però el que realment ens hauria de preocupar és el gran poder d’influència i manipulació que aquesta aplicació ha donat a la dictadura xinesa… no només al seu territori, sinó a tot el món. Un règim autoritari pot decidir què poden veure i què no els 800 milions d’usuaris de Tik Tok. El mateix règim responsable d’algunes de les majors atrocitats al món ara mateix.
Tik Tok és propietat de ByteDance. Una empresa xinesa que té un comitè intern del Partit Comunista. ByteDance ha treballat colze amb colze amb el règim per difondre propaganda de l’Estat i blanquejar els abusos de drets humans al país. Ho va revelar una investigació australiana.
Un “centre d’educació” a Xinjiang, Xina / Reuters.
La censura més extrema de Tik Tok la pateixen els propis xinesos, però l’app internacional també ha protagonitzat escàndols per com manipula els continguts. Les guies de moderació de la plataforma van ser filtrades per The Guardian: prohibeixen vídeos sobre la massacre de Tian’anmen, la independència del Tibet i tot allò que incomoda políticament a Pequín.
The Intercept també va filtrar uns documents interns en els que Tik Tok donava l’ordre d’ocultar vídeos creats per persones pobres, lletges o amb discapacitat.
Si és el primer cop que sentiu això, deveu estar flipant. Són unes directrius indignants i inacceptables. Una altra norma com a mínim curiosa és que censuren el contingut polític, excepte si és d’ideologia conservadora.
El que més m’enfada és la censura de Tik Tok a vídeos de persones LGTBI. Això ha passat a Turquia i a països on ser gay no està prohibit. No hi ha prou amb tots els llocs on ser gay i existir és il·legal? Doncs no: a més hem d’aguantar que les xarxes socials imposin l’homofòbia per iniciativa pròpia. I que invisibilitzen la realitat en la que vivim.
I tinc amics gays que em diuen: “Però si jo veig molt contingut LGTBI a Tik Tok!” Doncs clar, perquè és una aplicació que utilitza algoritmes per mostrar-te vídeos d’acord amb els teus gustos. Si mostres interès en veure un tipus de peces, te’n buscarà més. Això no vol dir que les persones d’aquests col·lectius castigats pels moderadors tinguin les mateixes oportunitats per viralitzar el seus vídeos que la resta.
D’acord, Tik Tok censura. Però per què a la Xina li interessa controlar què veuen 800 milions de persones a tot el món? Doncs perquè resulta que té molt a ocultar.
La principal són els dos milions de persones que el règim té tancades en camps de concentració. Una de les majors vergonyes del món actual. Uigurs, musulmans i altres minories religioses i ètniques a qui les autoritats torturen i renten el cervell.
Pel simple fet d’existir, aquestes comunitats de la regió de l’Oest (Xinjiang) posen en perill el model patriòtic. I encara pitjor: la dictadura els veu com un risc per a una gran infraestructura: la nova Ruta de la Seda. Un projecte per millorar la connectivitat del comerç exterior. Es calcula que la Xina està disposada a invertir-hi més d’un bilió de dòlars.
La ruta ha de passar necessàriament per Xinjiang, on existeix un moviment independentista. El règim no es pot permetre no tenir-hi control total. La iniciativa és massa estratègica per a l’economia i també políticament.
Aquest mes la BBC ha publicat un vídeo enviat per un model famós des d’un dels camps. Les imatges mostren des de dins la presó on està tancat el Merdan Ghappar. Hi apareix el pres polític uigur dins una cel·la amb unes manilles que el lligen a un llit. De fons, se sent la megafonia adoctrinant: “Xinjiang mai ha estat un ‘Turquestan Oriental’”.
Davant les preguntes de la cadena britànica, les autoritats xineses han defensat la detenció del model. Argumenten que la policia ha pres mesures perquè sospiten que ha comès un crim. No diuen res sobre els maltractes que denuncia el pres. “Un cop vaig sentir un home cridant des del matí fins al vespre”, explica en un dels missatges que va aconseguir enviar des del centre.
La Feroza Aziz era una ‘tiktoker’ estatunidenca de 18 anys que va començar a utilitzar els seus vídeos per criticar els abusos de drets humans a la Xina. Les opinions de l’activista es van viralitzar… I el seu compte va ser bloquejat.
Més democràcia: A Hong Kong, el director d’un diari crític amb el règim xinès va ser detingut la setmana passada. Se’l van emportar de l’edifici en una redada de 200 policies contra la llibertat d’expressió.
Fa anys que a Hong Kong hi ha protestes per protegir la democràcia de la ciutat de la dictadura xinesa. Sorprenenment, a Tik Tok n’hi ha poc rastre. La plataforma nega que censuri els vídeos d’aquestes manifestacions. El que passa segons ells és que pocs usuaris en pengen vídeos. Segur que sí.
Per al règim, Tik Tok és una eina de manipulació. Però no és l’única. Els mitjans de comunicació també ho són. I no només els de propaganda estatal. El govern xinès té un pla per controlar el màxim nombre de periodistes arreu del món en un intent de netejar la seva imatge internacional.
I com ho fan? Paguen viatges a reporters d’altres països perquè vagin a la Xina. Allà, coneixen càrrecs governamentals i sovint fan cursos de formació suposadament periodística. Inclús han portat periodistes de països musulmans a veure els camps d’uigurs. Tot per donar una imatge que no n’hi ha per tant i mobilitzar suport internacional.
Un viatge d’aquestes característiques pot costar milers d’euros. Només hi ha una paraula per descriure-ho: suborn.
Us estaria ‘rajant’ de la Xina si el seu govern m’hagués convidat al país en un viatge amb totes les despeses pagades?
Mentrestant, a la Xina se li amunteguen els problemes. Ara la dictadura tem fer curt amb el menjar per les guerres comercials i les males collites. De manera que ha impulsat una campanya contra el malbaratament d’aliments.
Tot això està molt bé, si no fos perquè la campanya se centra en utilitzar els mitjans controlats per l’Estat per atacar les influencers que fan vídeos sobre menjar. Aquesta és una de les modes a l’Àsia, gravar-se menjant coses delicioses.
Ara, quan els usuaris xinesos busquen a DouYin (el Tik Tok d’allà) aquest tipus de contingut, els apareix un avís: “No malgastis. Menja adequadament.” I la BBC avança que aviat tots aquests vídeos podrien estar directament prohibits.
Malgrat la repressió, dins la Xina hi ha molts contraris al president de tot aquest sistema fastigós, Xi Jinping. Fins i tot dins del seu propi partit. Això ho ha revelat en una exclusiva a The Guardian la professora Cai Xia. És una intel·lectual que va arribar a ser influent dins el Partit Comunista, però ara n’ha estat expulsada per criticar el líder suprem.
Segons ella, s’ha eliminat el debat. Hi ha molta oposició dins el Partit, però ningú s’atreveix a dir res.
Cai Xia defensa una reforma democràtica a la Xina. No és l’única. Espero que se’n surtin: Ara mateix, el seu país està al davant de tot del progrés científic i tecnològic. Però amb el panorama actual, si res no canvia, això només ens apropa a un futur distòpic que fa molta por.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_image/image/66202257/1196735784.jpg.0.jpg)
