Sí, l’oasi estiuenc ha arribat a la seva fi. El temps lliure i els paradisos d’inspiració que ens porten les vacances —o, en el seu defecte, les ganes que patim els infeliços a qui ens ha tocat treballar els dies de sol caribeny de fugir a universos nous i llunyans— fan que la voracitat pels llibres ens dugui a consumir més pàgines de l’habitual.
A la platja, al tren, al llit de casa amb una tassa de la teva beguda preferida… Hi ha pocs moments millors que l’estiu per gaudir de la lectura.
Tot això, però, s’ha acabat, almenys de moment. On el sol agitava les olors verdoses i càlides dels arbres, ara, el vent portarà suaument les fulles caduques i marronoses. On hi havia platja i diversió, ara hi haurà postes de sol romàntiques i converses interessants pels carrers foscos i melancòlics.
L’estiu sempre ha estat la meva estació preferida i, no cal ni dir-ho, la que trobo més adient per devorar pàgines i pàgines. Ara bé, ben mirat, la tardor també té el seu encant: veure pel·lícules o llegir un llibre sempre té un ambient especial quan la finestra et mostra un exterior de fredor, de pluja, de sol·litud, d’arbres caducs i de foscor. I el reflex d’un te calentet a l’interior. En definitiva, crec que està clar que, per a mi, mai serà un mal moment per a la lectura.
No m’agrada recomanar llibres perquè són tresors únics que trobem en un camí molt personal. Però n’hi ha uns quants, clàssics i contemporanis, que m’han agradat molt o que tinc moltes ganes de llegir, així que volia compartir-los i veure què en penseu.
1. El món perdut
El creador de Sherlock Holmes va fer una incursió en el gènere de les aventures que ha inspirat una sèrie de televisió —doblada al català i emesa pel K3 quan el mític canal encara existia— i, fins i tot, una altra novel·la en la qual, al seu torn, està basada una pel·lícula de la saga Jurassic Park.
En la història original de Sir Arthur Conan Doyle, un jove reporter britànic anomenat Ed Malone demana a l’editor del seu diari cobrir alguna missió arriscada per impressionar la noia de qui està enamorat. La seva set d’emocions fortes el porta a conéixer el temut i controvertit professor Challenger, un científic que l’acaba implicant en una expedició a una terra llunyana on els dinosaures encara no s’han extingit i on la vida —animal i humana— obre un nou món de misteris.
Una novel·la molt recomanable si la quotidianitat us avorreix i teniu ganes de viure aventures a un indret tan fascinant i carregat d’enigmes com la Selva Amazònica.
Pàgines: 240
Editorial: Oxford World’s Classics / Bromera (traducció al català)
Any: 1912
2. Joc de trons
Si també sou aficionats a una de les sèries de televisió més famoses de la història, el fet que Game of Thrones hagi arribat a la seva fi us pot haver deixat trastocats. Arribats a aquest punt, hi ha diverses opcions. Hi ha qui valora el suïcidi, però jo us recomano immergir-vos en el primer llibre de la saga de George R. R. Martin que va iniciar-ho tot: Cançó de gel i de foc. És un ‘totxo’, però amaga molts més detalls i rerehistòries de les que una sèrie de vuit temporades mai podrà mostrar.
Pàgines: 674
Editorial: Bantam Books / Alfaguara (traducció al català)
Any: 1996
3. Aprendre a parlar amb les plantes
La segona obra de l’escriptora sabadellenca Marta Orriols (Premi Òmnium 2019) és una novel·la viva que ens parla de la mort. La ficció neix arran de la pèrdua del marit de l’autora, deixant un marcat abans i després a la seva vida que comparteix amb la protagonista de la història. Orriols planteja reflexions molt enriquidores, perquè no cal que algú mori per sentir el dolor quan algú que ens importa desapareix, la pèrdua i desorientació enmig de l’Univers, el desig de trobar respostes, de reconstruir-se personalment… I perquè, a vegades, totes les claus que necessitem per arribar a allò que cerquem i anhelem al món que ens envolta, les podem trobar al nostre interior.
Pàgines: 256
Editorial: Edicions del Periscopi
Any: 2018
4. La tierra empezaba a arder
A partir d’un viatge a Síria, lloc del seu arrelament familiar, l’escriptora argentina Cynthia Edul desgrana una sèrie de secrets, misteris i tresors en un escenari de mort i guerra sobrevolat per un règim dictatorial tirànic. L’autora construeix la seva novel·la sense oblidar-se de visitar la història d’un país al qual la guerra dessagna lentament davant la impassibilitat de la resta del món.
Si us interessa la literatura llatinoamericana, i en concret l’argentina, tampoc deixeu que se us passi Claudia Piñeiro, una autora emergent i en ple procés d’auge que s’ha convertit en una de les més cotitzades del país platejat. La seva darrera publicació és el recull de relats Quién no (Alfaguara) i també podeu consumir en format cinematogràfic algunes de les seves novel·les, com Tuya o Las viudas de los jueves. De fet, Piñeiro ha participat en la creació del guió per a una futura sèrie produïda per Netflix que començarà a rodar-se aquest gener a Buenos Aires i entorn la qual gira una boira fosca de secretisme. Un altre fruit recent i interessant de la literatura argentina és Mona, de Pola Oloixarac, una novel·la protagonitzada per una jove escriptora que fuig a Suècia sota el pretext d’un premi literari, iniciant un viatge convuls que la durà a conéixer personatges enigmàtics.
Pàgines: 160
Editorial: Lumen (Penguin Random House)
Any: 2019
5. Harry Potter i la pedra filosofal
Per alguna cosa Harry Potter és la sèrie de novel·les més venuda de la història. Sempre és un bon moment per rellegir-la de nou… O per endinsar-se en l’Univers creat per Joanne Rowling per primer cop si encara no ho heu fet.
Pàgines: 224
Editorial: Bloomsbury / Grup 62 (traducció al català)
Any: 1997
6. Els germans Karamazov
L’estiu ha marxat però la calor manté la batalla, i una escapada al fred siberià mai va malament. Els grans escriptors de la literarura russa com Tolstoi o Dostoievski són una meravella, no només per la grandesa i bellesa creativa dels seus textos, sinó també pel rol d’observació, consciència i crítica social sovint adoptat des de l’art i la literatura del país més gran d’Europa i del món.
De Dostoievski, es diu que no es bo per a la salut llegir-lo més d’un cop cada dècada o dues, tal és la seva naturalesa depriment i de recrear-se en la misèria humana que tots duem a l’interior amagada. Només he llegit unes 20 pàgines d’Els germans Karamazov, però, de moment, no he fet més que riure.
Pàgines: 974
Editorial: Oxford World’s Classics (traducció a l’anglès)
Any: 1880
7. La novia gitana
Qui és Carmen Mola? La identitat de l’escriptora —o escriptor— madrilenya és un dels secrets més ben guardats de la literatura castellana contemporània. Al seu debut literari, la novel·la policíaca La novia gitana, la inspectora Elena Blanco s’enfronta a una sèrie d’assassinats envoltats de secrets, tortures i misteriosos rituals envoltats de suspens. Amb la seva brutalitat, Mola ha cridat l’atenció del panorama literari i és considerada el més interessant que li està passant a la literatura negra en castellà ara mateix.
Editorial: Alfaguara
Pàgines: 408
Any: 2018
8. Largo pétalo de mar
Un jove metge i una pianista s’exilien de Catalunya fugint de la Guerra Civil i arriben a Xile, on són rebuts amb gran entusiasme. En aquest escenari, hauran d’explorar la seva nova vida en un context social propi que desemboca en la mort del president Salvador Allende, amic del protagonista i tiet de l’escriptora.
Editorial: Plaza & Janés Editores
Pàgines: 384
Any: 2019
9. La biblioteca secreta
En explorar una misteriosa biblioteca, un noi cau atrapat en el laberint de llibres on el tanca el sinistre bibliotecari. Un relat curt ideal si, com jo, encara no heu tingut ocasió de ficar-vos de ple en l’Univers Murakami.
Editorial: Libros del Zorro Rojo (traducció al castellà)
Pàgines: 64
Any: 2014
10. Escape
Per acabar, us presento un llibre de fotografia perfecte per combatre l’estrés i fugir a paradisos vacacionals llunyans, sobretot si ja comenceu a estar nostàlgics de l’estiu. Hi trobareu imatges delicioses del fotògraf Gray Malin; una escapada de plaer visual a unes platges i paisatges on més d’un desitjaríem passar les vacances.
Editorial: Abrams
Pàgines: 144
Any: 2017
Espero que us hagin agradat aquestes finestres literàries i que hagueu descobert algun llibre que no coneixíeu i us hagi interessat. No deixeu de fer-me saber què us semblen, quins us agraden, quins no, i si n’hi ha algun altre que recomanaríeu. Ens veiem al proper post; i, de moment, mans a la lectura…
