Un vol, uns escrits i la mansarda

Plovia dins la mansarda. Eren goteres o el foc no escalfava prou? Va tancar el llibre i va mirar el paper. Era marró. Va mirar per la finestra. Per què el mar blau i esquitxat i el bosc verd escorregut eren més immensos que la petitesa d’aquella pila de llibres, aquella llar de foc, aquella fusta càlida a la seva mansarda?

Els plecs del primer van convertir-lo en un avió de paper complexament doblegat que va recórrer el bosc. El segon va esdevenir un pergamí reial resumit en un rotlle diminut lligat a la pota del colom que havia vingut de visita. Va volar. El tercer. L’ampolla de vidre el va acollir, aixoplugat només per un tap de suro que hi havia. Va obrir la finestra i, observant la immensitat del mar, va llençar-la amb totes les seves forces perquè s’hi endinsés, esquitxant les ones i submergint-se en el suau marí.

Typewriter. Dutspuppy72 (CC BY-NC-ND 2.0)

On arribarien? Qui els llegiria? No ho sabia; i potser per això els va escriure.

Amb una guspira a la mirada, se’n va anar corrent, baixant les escales secretes i travessant la biblioteca; un nou camí, potser. La mansarda va restar buida i sola i es va rivetitzar pels sorolls que feien les gotes de pluja impactant i rebotant al vidre de la finestra, la fusta espurnejant a la llar de foc i una olor fred-càlida.

Imatge de portada: The attic is a forest of books. Joze Shimazaki

Anuncis